Colectivo Leland Palmer, Col·lectiu Leland Palmer, Col.lectiu Leland Palmer Al llegar al medio del bulevar, se sentaron al mismo tiempo, en el mismo banco. Para enjugarse la frente, se descubrieron y cada cual puso su cubrecabezas a su lado; el hombrecito vio escrito en el sombrero ‘Bouvard’, mientras que éste podía distinguir fácilmente en la visera del individuo de levita la palabra ‘Pécuchet’. -¡Anda! -dijo- ¡a los dos se nos ha ocurrido la misma idea, escribir nuestros nombres en nuestros cubrecabezas! (Bouvard y Pécuchet, Gustave Flaubert) [1] Col·leccionar és una forma de coneixement lligada a la memòria; recordar i també oblidar són maneres de classificar. Reunir allò que s’assembla, o separar allò que es diferencia, és afirmar una categorització, construir i desplegar una identitat pròpia. Només el fet de pensar suposa memoritzar un món prèviament posat en ordre. Per tal de ser autèntica, una col·lecció s’ha d’allunyar de la mera acumulació; s’ha de documentar, ordenar, construir i desconstruir. És un procés continu d’investigació en el qual s’interromp qualsevol linealitat; no hi ha una única manera d’interpretar una dada o un objecte; el col·leccionista fa una relectura de materials en molts casos en desús. Això no és gaire diferent d’allò que Danto afirmava en La transfiguración de lo banal, en què un escuradents o una moneda passen de ser quelcom pragmàtic a quelcom admirat, quasi sacralitzat. Aquests nous usos fan que el desús passi a formar part, com a element central, del debat sobre la praxi tant dels objectes com dels éssers vius en general. A través de la disjunció inherent a la col·lecció, entre el procés per al qual es va produir quelcom i l’estat en el qual roman a posteriori, podem posar en dubte la nopermanència- en-estat-d’ús. Podem agafar com a partida objectes de col·lecció però extrapolar-los a l’estructura social, en la qual la categoria d’ús o desús recau sobre cadascun dels membres d’una societat, classificats com a útils i inútils; són nocions connectades a allò que les societats capitalistes han denominat amb els termes d’èxit i fracàs. Aquests valors, íntimament lligats al mercat, són concepcions que es trenquen en les col·leccions, en les quals els objectes són capaços de mostrar-nos “històries” en les quals, a través d’un nexe dialèctic, apareixen vincles inesperats entre el passat i el present. La gran majoria dels col·leccionistes no paren mai de col·leccionar. Sempre apareixen objectes que ells no posseeixen i que passen a ser peces clau per a les seves col·leccions, o bé el motiu per començar-ne una de nova. Col·leccionar és una forma de coneixement capaç de mobilitzar i d’afavorir associacions sobtades. No es pot completar cap col·lecció, encara que sigui individual, en absoluta solitud; l’intercanvi, i no el valor mercantil, és allò que permet el procés continu de col·leccionar. El valor dels objectes, que és sempre un acord entre comunitats, pateix una peculiaritat en el cas de la col·lecció, ja que existeix una comprensió mútua d’allò que pot ser valorable per als altres, i l’intercanvi té lloc a partir de sistemes de comunicació que responen a una lògica interna de funcionament. Col·leccionar és una constant que, igual que la ciclicitat de la trama de Bouvard i Pécuchet, no es pot acabar; la investigació continua, fa sorgir dificultats noves i posa en relleu carències noves. Allò que defineix un col·leccionista com a tal no és ni tan sols la propietat de l’objecte, de la mateixa manera que tampoc ho és el nombre, ni les taxonomies; és una actitud envers les coses que se centra a convertir un projecte en un impuls de seguir un objecte determinat, encara que aquest no s’arribi a posseir mai. És, potser, actuar amb un pla que desenvolupa una lògica en la qual la documentació és la part fonamental. ‘Estic refent, per tercera vegada, els índexs del meu dossier titulat Filosofia. Són les notes de les meves notes, allò que estic organitzant, per tal de redactar el pla del meu capítol.’ Col·lectiu Leland Palmer.
Lola Lasurt, Laura Benitez, Alicia Escobio